1.ca.10. La rondalla

La rondalla és una narració de tradició popular, de transmissió oral. Sovint té caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals i està destinada especialment a l’entreteniment dels infants.

2.Característiques:

A) Personatges:

A les rondalles sol haver-hi aquest tipus de personatges, tot i que no sempre hi apareixen tots:

 

1-L’heroi

2- El donant de l’objecte màgic

3-El fals heroi

4-L’agressor

5-La víctima

6-L’ auxiliar de l’heroi

7-La princesa.

-De vegades les rondalles tenen com a objectiu principal fer riure i en aquest cas els personatges no coincideixen amb els de més amunt.

B) Estructura: Parlem d’estructura narrativa per referir-nos a les parts en què es pot dividir l’argument de la narració. L’estructura tradicional d’una narració consta de tres parts:

 

PLANTEJAMENT

Part inicial de la narració. La seva funció és presentar el protagonista, situar-lo en un ambient determinat i plantejar un problema que desperti la curiositat del receptor.

Una zebra de la sabana té molta set i decideix baixar a l’abeurador, però amb molta cautela: sap perfectament que, en qualsevol moment, li pot aparèixer un lleó d’entre els matolls

NUS

Part central de la narració en què l’acció es complica i el protagonista s’esforça per aconseguir el seu objectiu i superar els obstacles que se li presenten.

De cop i volta, apareix una lleona, que persegueix la zebra amb el seu instint assassí. La zebra intenta despistar-la corrent a dreta i esquerra; després s’enfila per un terreny escabr

DESENLLAÇ

Part final de la narració en què es resol el problema central de la història.

Però aleshores apareix una segona zebra vella i coixa que corre menys. La lleona l’atrapa i li clava les mandíbules al coll. La primera zebra s’ha salvat.

C) Intenció: Sovint les rondalles expressen  una moral, ja que tenien una intenció educativa a més de la lúdica (entreteniment).

D) Fórmules:A les rondalles es fan servir fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo. Aquestes frases representen una vaguetat deliberada que simbolitza l’abandonament del món concret de la realitat, i l’endinsament en un món on tot és possible. Pel que fa a les fórmules de tancament, aquestes tornen l’oient/lector al món concret.

 

Al començament:

• Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per vosaltres un almud i per a mi una barcella.
• Això era i no era … bon viatge faci la cadernera.
• Vet aquí en aquell temps en què les bèsties parlaven i les persones callaven…
• Vet aquí que en aquell temps en què els ocells tenien dents…
• L’any tirurany…
• L’any tirolany
• Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents…

Per tancar el relat:

• Conte contat, conte acabat.
• Rondalla explicada, rondalla acabada.
• I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.
• I no són morts si encara són vius.
•  I van viure feliços molts i molts anys.
• I van ser feliços i van menjar tots anissos.
• I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
• Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.

 

• EXERCICISEscolta aquesta rondalla i fes els exercicis següents:
  1. Resumeix la narració en tres parts:

  a. Plantejament

  b. Nus

  c. Desenllaç

  2. Digues quins elements màgics hi apareixen

  3. Quina és la moral del conte?

  4. Quines fórmules fa servir per començar i finalitzar el relat?