Els signes de puntuació són una mena de semàfors que regulen el trànsit de paraules escrites en un text, i que en l’àmbit oral, es fa mitjançant l’entonació i les pauses. Els signes de puntuació permeten que un text sigui entenedor, que es pugui entonar d’una manera adequada, i ajuden a evitar ambigüitats, és a dir, doble interpretacions. D’aquí que sigui necessari i fonamental saber puntuar correctament una oració o un text. Aquí tens un llistat dels signes de puntuació que utilitzam i l’explicació de quan els usam:
- El punt:
El punt i seguit es fa servir per separa frases, idees. Si una oració acaba amb un altre signe de puntuació (exclamació, interrogació o punts suspensius), no hi escrivim punt.
El punt i apart separa blocs d’idees.
Després de punt hem d’escriure sempre majúscula.
- La coma:
Indica una pausa breu el text. La feim servir:
-Per separar elements d’una enumeració: He de comprar: pa, vi, peix, oli i formatge.
-Per marcar un incís en una oració: Li vaig deixar un llibre, aquell que em vas regalar tu, i no me l’ha tornat.
-Per indicar que ometem alguna paraula: Na Maria juga a bàsquet i en Miquel, a handbol.
-Per indicar que canvia l’ordre habitual de les paraules: Corren molt, aquestes nines.
-En la data, per separar el lloc i la dta: Palma, 14 de maig de 1925.
-Per separar el nom de la persona a qui ens adreçam: Marc, obre el llibre.
*No escrivim coma entre el subjecte i el verb, ni entre els nuclis i els seus complements
-Na Marta, compra flors
Na Marta compra, flors
Exercicis:
- En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament i identifica-hi les frases o oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament.L’ inventor del bolígraf
El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món la boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament aquest petit invent fou creació d’un periodista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solució la idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt aquesta observació li feu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf. Eureka, núm.
2. Divideix aquest text en tres parts, d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) funcionament de l’iris; c) propietats de l’iris dels felins.
Per què els gats hi veuen de nit?
L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.
La resta de signes de puntuació són els següents:
| Els dos punts [:] | |
| – Serveixen per introduir llistes | La policia va decomissar: armes, bitllets falsos, droga i matrícules falses. |
| – Per introduir la veu d’un personatge | En Manelic va cridar: -He mort el llop! |
| – Per introduir un exemple o una explicació | L’embolcall s’ha de treure de la següent manera: desemboliqueu el llaç abans de trencar el paper. |
| El punt i coma [;] Pausa mitjana que separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Representa una pausa major que la de la coma i menor que la del punt. |
|
| – S’usa per a separar grups d’elements en enumeracions llargues o complexes i que ja contenen comes. | Hi assistiren la directora general, Sra. Melià; el secretari de la Comissió, Sr. Dalmau, i el primer vocal de la Comissió, Sr. Grau. |
| Els punts suspensius […] | |
| – Indiquen una oració inacabada | El jugador li va dir a l’àrbitre que era un fill de… |
| – Indiquen una llista inacabada | Va comprar patates, llet, caramels, matamosquits… |
| Se n’escriuen sempre tres i van enganxats al text. | Aleshores… |
| En el cas d’una llista, també podem usar l’abreviatura etc. sempre amb una coma al davant. | A l’escola aprenem català, anglès, matemàtiques, etc. |
| L’interrogant [?] | |
| – Assenyala una entonació interrogativa. – S’escriu al final de l’oració. |
Vindràs, oi? |
| L’admiració [!] | |
| – Assenyala una entonació exclamativa, pròpia dels missatges que expressen pena, sorpresa, alegria, sorpresa, ordres, rebuig, enuig o qualsevol altre tipus d’emoció forta. – S’escriu al final de l’oració. |
Que tard s’ha fet! |
| Els parèntesis [( )] | |
| – Aïllen dades complementàries que s’afegeixen al text, aclariments, informacions breus o, fins i tot, observacions personals. | Caterina Albert (Víctor Català) és l’autora de la novel·la Solitud. |
| – Separen les acotacions dels textos teatrals, és a dir, les indicacions de gestos, moviments i tons de veu dels personatges de la part dialogada. |
ROC: Hola, Gregori! (Entrant.)
(Ve de camí i amb un far
cell dalt d’un bastó.)
GREGORI: Vatua!
En Roc per aquí!
|
| Els guions [— —] | |
| – Indiquen un incís i, per això, sovint són intercanviables amb la coma i, sobretot, amb els parèntesis. | |
| – També indiquen el canvi d’interlocutors en un text dialogat. | —Hola, bon dia. —Bon dia. Què desitjava? —Volia veure el Sr. Hernández. —Doncs en aquest moment està ocupat. |
| Es representen amb una mida més gran que el guionet. | |
On the track D 