Saps que a alguns poetes també els agraden i els criden l’atenció aquests éssers vius del regne animal amb qui compartim el planeta?
De vegades aquests poetes escriuen poemes que parlen d’animals. Ho poden fer des de diferents punts de vista i, molt sovint, utilitzen la ironia i l’humor. En aquests casos, de vegades, utilitzen un recurs literari que és el de la personalització, que com ja vàrem explicar a classe, és un recurs literari que atribueix qualitats i trets humans a altres éssers o objectes. De vegades aquests poetes reuneixen tots els seus poemes que parlen d’animals en un sol llibre que sovint es titula bestiari.
Aquí teniu una mostra d’aquests poemes. Llegiu-los amb molta atenció unes quantes vegades i llavors feis aquests exercicis:
- Copia els poemes al quadern sense fer cap error.
- Cerca les paraules que no entenguis al diccionari i apunta-les al quadern. Aquest exercici és molt important.
- Ara, pensa molt i bé a veure si saps de quin animal parla cada text. Llavors escriu-ne el nom devora cada poema. Si n’hi ha algun que es resisteix a ser descobert, no pateixis, pensa-hi tranquil·lament i, si no el trobes, ja t’ho diré jo.
- Has d’escriure un poema curt , (entre 4 i 8 versos) que parli d’un animal. NO el pots copiar, ha de ser teu.
HAS d’enviar aquests deures fotografiats al document de classroom corresponent.
POEMES
A)
Soc fort, honrat i tossut…
i no pas molt saberut (J. Carner)
B)
Contra el que volen artistes,
perquè els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota de sang. (J. Carner)
C)
Jo tinc cara de setciències
i visc, de dia, ensopit;
totes les meves sentències
les penso, immòbil, de nit. (J. Carner)
- D)
Per encetar aquest formatge
no em posaré el tovalló.
Al bell mig del seu saló
els amos beuen garnatxa.
I quina cosa exquisida,
l’engruna del roquefort,
no em penso pas fer cap tort
si me’l menjo de seguida.
Quina cursa, quina cursa,
ai la vida com s’escurça,
quan de temps darrere un gat!
Bell rebost fora ma vida,
començo amb massa embranzida
i aquest formatge és salat.
- E)
Amb la caseta a l’esquena
caminen a poc a poc,
si la pluja els treu de pena
amb el sol no van enlloc.
(Fragment , M. Vayreda)
F)
Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu …. (Olga Xirinachs)
- G)
¿Les fuetades t’han ratllat la pell,
o potser l’ombra de la reixa? (Pere Quart)
H)
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: -Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc. (Josep Carner )