El títol parla d’una arca i tant en el titol com a l’obra aquesta arca fa referència a l’Arca de Noè. Aquest personatge i la seva arca formen una de les històries més conegudes de la Bíblia. Ja sabeu que la Bíblia per a molta gent té un valor religiós i és un llibre sagrat i per a altra no, però per a tothom és un dels llibres coneguts i està considerat una de les obres més importants de la literatura universal. Moltes de les històries que s’hi conten han esdevengut símbols i han passat a formar part de la cultura general de gran part de la humanitat.
No sé si tots coneixeu la hirstòria de l’arca de Noè. Aquí us en deix un resum perquè la tengueu ben present quan comencem a llegir el llibre.
Després heu de fer aquests exercicis a l’ordinador i penja-la a la tasca que hi ha al classroom amb el títol d’aquest post al classroom.
- Llegeix atentament aquesta història ( que tens més avall ), apunta les paraules que no coneguis al quadern, juntament amb els
- seu significat després d’haver-les cercat al diccionari.
- Coneixies aquesta història? On l’havies apresa? Què t’ha semblat?
- Noè i la seva família també varen patir un “confinament”. Mira de recordar altres motius o fets pels quals una persona o un grup de persones hagin estat al llarg de la història o puguin ser actualment confinades en un espai concret (que no sigui la causa de la pandèmia). Explica-ho.
- Mira ara la portada del llibre. Descriu-la. Imagina de què creus que parlarà aquest llibre a partir d’aquesta imatge i explica-ho en un text de tres a cinc línies.
5. Cerca informació sobre l’autor d’aquesta obra ,Ulrich Hub, i contesta aquestes preguntes:
a. On va néixer? Quan?
b. En quina llengua va escriure aquesta obra?
Noè construeix una arca
NOÈ tenia una dona i tres fills. Els seus fills es deien Sem, Cam i Jàfet. Cadascun d’ells tenia una dona. Així, la família de Noè estava formada per vuit persones.
Un dia Déu va dir a Noè que fes una cosa estranya: que construís una gran arca. L’arca era gran com un vaixell, però s’assemblava més a una caixa gran i allargada. Déu li va dir: «Fes-la de tres pisos i amb habitacions». Les habitacions eren per a Noè i la seva família, per als animals i per al menjar necessari.
Déu també va dir a Noè que fes l’arca perquè no hi pogués entrar aigua i hi va afegir: «Portaré un gran diluvi d’aigua i destruiré tot el món. Totes les persones que no siguin a l’arca moriran».
Noè i els seus fills van obeir Déu i van començar a construir l’arca. Però els altres se’n burlaven. Seguien fent coses dolentes. No creien Noè quan els deia el que Déu volia fer.
Com que l’arca era tan gran, es va necessitar molt de temps per fer-la. Però després de molts anys, per fi va quedar acabada. Aleshores Déu va dir a Noè que fiqués els animals a l’arca. Dos exemplars de cada espècie. Noè va fer just el que Déu li va manar.
Després, Noè i la seva família van entrar a l’arca. Llavors Déu va tancar la porta. Dins de l’arca Noè i la seva família es van quedar esperant. Hi hauria un diluvi, com Déu havia dit?
Fora de l’arca, la gent continuava amb la seva vida de la mateixa manera que abans. Encara no es creien que vindria el Diluvi. Amb tota seguretat se’n reien més que mai. Però aviat van deixar de riure.
De sobte, va començar a ploure. L’aigua va començar a caure del cel com quan buides un cubell. Noè havia dit la veritat! Però ja era massa tard perquè ningú més entrés a l’arca. Déu havia deixat la porta ben tancada. Ben aviat l’aigua va cobrir els terrenys més baixos. L’aigua va formar grans riuades. Va arrencar els arbres i va fer rodolar roques enormes. El soroll que feia era molt fort.
L’aigua va anar pujant més i més. Va estar plovent quaranta dies i quaranta nits. L’aigua va anar pujant per les muntanyes fins a arribar a cobrir les més altes. Així, tal com Déu havia dit, totes les persones i els animals que s’havien quedat fora de l’arca van morir. En canvi, tots els qui estaven dins es van salvar.
Noè i els seus fills havien construït l’arca molt bé. L’aigua la va aixecar i s’hi va quedar surant. Aleshores un dia, quan va deixar de ploure, va sortir el sol. Quina vista! A tot arreu només hi havia mar. I l’única cosa que es veia era l’arca flotant sobre l’aigua.
Aleshores, Déu va fer que bufés vent i les aigües del Diluvi van començar a baixar. Al cap de cinc mesos, l’arca va encallar al cim d’una muntanya. Van passar molts més dies, i aleshores els qui estaven dins l’arca van mirar fora i van veure el cim de les muntanyes. Les aigües van seguir baixant i baixant.
Llavors Noè va deixar que un ocell negre, un corb, sortís de l’arca. Se’n va anar volant, però al cap d’una estona va tornar perquè no va poder trobar cap bon lloc per posar-se. Ho va intentar diverses vegades, però cada cop acabava tornant a la teulada de l’arca per descansar.
Noè volia saber si ja havia aparegut terra seca, així que va deixar anar un colom fora de l’arca. El colom, però, també va tornar perquè no va trobar cap lloc on quedar-se. Noè el va tornar a deixar anar una altra vegada, i aquest cop va tornar amb una branqueta d’olivera al bec. D’aquesta manera, Noè va saber que les aigües havien baixat prou. Per tercera vegada Noè va deixar anar el colom. Finalment, aquest va trobar un terreny sec on viure.
Aleshores Déu va parlar amb Noè. Li va dir: «Surt de l’arca, amb tota la teva família i els animals que són amb tu». Havien estat dins de l’arca més d’un any sencer. Imagina que contents que estaven de poder ser fora de l’arca un altre cop i esser vius!
On the track D 