1.ca.02. La vocal neutra. Ortografia de la A i la E

Vocal neutra - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La vocal neutra de vegades es representa amb una A o amb una E. Com podem saber amb quina grafia l’hem d’escriure? Si miram aquests esquemes i treballam els exercicis de més avall, aprendrem a escriure-la correctament.

La vocal neutra a final de paraula

Tipus de paraulaExemplesExcepcions
Noms masculins   -earbre, llibre, home, pediatreMasculins acabats en:
— ma: problema, tema, idioma…
— ta: profeta, paleta
— ista: analista, taxista
— arca: monarca, patriarca
— cida: pesticida, homicida… Altres:
—dia, goril·la, mapa, titella…
Noms femenins        -adona, poma, taula, pediatraFemenins acabats en:
aire: boletaire
ble: noble, amableAltres:
—febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide
Noms en plural          -eshomes, dones, llibres, pomes, places, platges… 
Verbs (últim so)          -apensa, donava, teniaInfinitius acabats en:
re: riure, moure… Altres:
corre, vine, obre, omple
Verbs (penúltim so)   -epenses, donaves, teníem 

Vocal neutra enmig de paraula

Per saber com hem d’escriure una vocal neutra que es troba al començament o a l’interior d’una paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica.

pensàvem –> pensateulada –> teula
parlaves –> parlapanet –> pa

Remarques de la vocal neutra enmig de paraula

– Verbs:
Els verbs néixer, jeure, treure i els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.

            tòniques: jec, neix, tret, treia, jeuen, neixen…          amb e (o amb a)

            àtones: jaiem, naixeu, traient, naixia, jagut…            amb a

Noms:
Hi ha moltes paraules que tenen el so de vocal neutra enmig de paraula i que no tenen cap síl·laba tònica en altres paraules de la mateixa família per poder determinar si s’escriuen amb a o e. En la majoria de casos aquestes paraules coincideixen amb el castellà i altres llengües romàniques.

Hi ha però una sèrie de divergències amb el castellà:

S’escriuen amb a en català:
ambaixada, asassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, rancor, sanefa, davant,  latrina, maragda, sarbatana, Sardenya, ramat…   

S’escriuen amb e en català:
albercoc, ànec, assemblea, cànem, efeminat, emparar, enyorar, espàrrec, estella, gelea, meravella, monestir, orgue, punxegut, ràfega, rave, resplendir, sergent, setí, tàvec, tràfec, vernís…
Empar, Caterina, Esteve, Llàtzer

1.ca.04. Les llengües d’Europa (2)

MAPA-LES-LLENGÜES-DEUROPA

A Europa es parlen aproximadament 80 llengües, xifra que correspon només a menys d’un 3% de les 6000 que hi ha al món. Aquestes llengües no es corresponen gairebé mai amb un estat, sinó que a la major part d’estats es parla més d’una llengua. Els estats monolingües són aquells on només es parla una llengua, els estats multilingües són aquells en què es parlen dues o més llengües. Islàndia és un estat monolingüe; Espanya, Irlanda, França, etc. són estats multilingües.

La majoria de les llengües d’Europa pertanyen a la família indoeuropea. La hipòtesi més acceptada és que, fa aproximadament quatre mil·lennis, un grup de pobles que provenien del nord del mar Negre i que parlaven l’indoeuropeu van iniciar una expansió en diverses tongades que els va dur cap a Europa i l’Índia.
L’indoeuropeu es va disgregar en branques diferents, de les quals venen les diverses famílies de llengües indoeuropees que coneixem avui: grec, eslaves, germàniques, cèltiques, itàliques…
a. Grup cèltic: bretó, gal·lès, irlandès, gaèlic, escocès, còrnic.
b. Grup eslau: rus, ucraïnès, bielorús, ponolès, txec, eslovè, serbi, croat, macedoni, búlgar.
c. Grup grec: grec.
d. Grup il·líric: albanès.
e. Grup bàltic: letó, lituà.
f. Grup armeni: armeni.
g. Grup romànic: gallec portuguès, castellà, català, occità, francès, italià, sard, romanès, retoromànic.
h. Grup germànic:islandès, noruec, suec, danès, neerlandès, anglès, alemany.
i. Grup irànic: kurd.
L’indoeuropeu no es coneix perquè n’hagin quedat escrits, sinó que moltes de les seves paraules es poden saber comparant les paraules de les llengües indoeuropees.
El basc o eusquera té un origen desconegut, ja que, quan els romans van colonitzar la península, ja s’hi parlava. No es coneix de quina llengua anterior prové ni se la relaciona amb cap família lingüística. És l’única llengua preromana de la península Ibèrica. Les llengües romàniques són el grup de les quals pertanyen les nostres llengües més properes. D’aquesta família deriven subfamílies , com la romànica, que agrupa totes les llengües que deriven del llatí. Les principals famílies lingüístiques d’Europa són les llengües romàniques, les germàniques, les eslaves, les bàltiques i les cèltiques.

Exercicis:

  1. Escriu el nom de totes les llengües romàniques i situa-les en un mapa d’Europa: 
  1. Escriu el nom de 5 llengües germàniques, de 4 llengües eslaves, de 3 llengües cèltiques i de dues llengües bàltiques.
  2.  Marca en mapa a quin lloc del continent europeu es parlen les llengües que  has trobat a l’exercici 2.
  3. Escriu el nom de 3 llengües no indoeuropees que es parlen a Europa.
  4.  Llegeix el text següent i contesta les preguntes de més avall:

Més de 50 milions d’europeus (el 10% de la població d’Europa) parlen alguna llengua no ofi­cial… i se senten discriminats pel fet d’utilitzar-la. Una discriminació que combat l’associació ELEN ( European Language Equality Network), xarxa europea per a la igualtat lingüística el secretari general de la qual és Davyth Hicks. Una associació que reuneix més d’un centenar d’entitats que promocionen llengües minoritzades d’Europa, com la catalana Plataforma per la Llengua. Hicks no és acadèmic ni filòleg, sinó un músic professional enamorat de la llengua dels seus avantpassats, el còrnic: “És intolerable que a algú se’l discrimini per la seva llengua: és una forma de racisme”.

Què és el còrnic?

Una llengua europea, cèltica. Es va parlar a Cornualla, regió al sud-oest del Regne Unit.

Es va parlar? Ja no es parla?

A començaments del segle XX quedaven només tres parlants de còrnic…

Tres!

Hi va haver una reacció per rescatar-la: avui som 600 parlants de còrnic entre els 500.000 habitants de Cornualla.

Per què ha decidit parlar-lo?

De petit, amb els meus pares, ens en vam anar a viure a Anglaterra: allà la gent em feia notar el meu accent diferent, em vaig fer conscient de les meves arrels ancestrals… i vaig sentir ganes de recuperar-les!

Mitjançant independentisme?

No, no és el cas, és un propòsit cultural. Un grup d’amics vam decidir aprendre i parlar còrnic. En qualsevol cas, és intolerable al segle XXI que hi hagi europeus discriminats pel fet de voler utilitzar la seva llengua.

a. De quin tipus de text es tracta?

b. On creus que ha estat publicat aquest text?

c. Quina és la idea principal del text?

d. Situa Cornualla damunt un mapa. Saps quines altres llengües es parlen a Gran Bretanya? I a França?

Per saber-ne més:

1.ca.02. La vocal neutra. Ortografia de la A i la E.

Vocal neutra - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La vocal neutra de vegades es representa amb una A o amb una E. Com podem saber amb quina grafia l’hem d’escriure? Si miram aquests esquemes i treballam els exercicis de més avall, aprendrem a escriure-la correctament.

 

 

 

Vocal neutra

En els dialectes orientals del català la a i la e tenen el so de vocal neutra quan apareixen en una síl·laba àtona.

Vocal neutra a final de paraula

Tipus de paraulaExemplesExcepcions
Noms masculins   -earbre, llibre, home, pediatreMasculins acabats en:
— ma: problema, tema, idioma…
— ta: profeta, paleta
— ista: analista, taxista
— arca: monarca, patriarca
— cida: pesticida, homicida…Altres:
—dia, goril·la, mapa, titella…
Noms femenins        -adona, poma, taula, pediatraFemenins acabats en:
aire: boletaire
ble: noble, amableAltres:
—febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide
Noms en plural          -eshomes, dones, llibres, pomes, places, platges… 
Verbs (últim so)          -apensa, donava, teniaInfinitius acabats en:
re: riure, moure…Altres:
corre, vine, obre, omple
Verbs (penúltim so)   -epenses, donaves, teníem 

Vocal neutra enmig de paraula

Per saber com hem d’escriure una vocal neutra que es troba al començament o a l’interior d’una paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica.

pensàvem –> pensateulada –> teula
parlaves –> parlapanet –> pa

Remarques de la vocal neutra enmig de paraula

– Verbs:
Els verbs néixer, jeure, treure i els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.

tòniques: jec, neix, tret, treia, jeuen, neixen…          amb e (o amb a)

àtones: jaiem, naixeu, traient, naixia, jagut…            amb a

– Noms:
Hi ha moltes paraules que tenen el so de vocal neutra enmig de paraula i que no tenen cap síl·laba tònica en altres paraules de la mateixa família per poder determinar si s’escriuen amb a o e. En la majoria de casos aquestes paraules coincideixen amb el castellà i altres llengües romàniques.

Hi ha però una sèrie de divergències amb el castellà:

S’escriuen amb a en català:
ambaixada, assassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, rancor, sanefa, davant,  latrina, maragda, sarbatana, Sardenya, ramat…

S’escriuen amb e en català:
albercoc, ànec, assemblea, cànem, efeminat, emparar, enyorar, espàrrec, estella, gelea, meravella, monestir, orgue, punxegut, ràfega, rave, resplendir, sergent, setí, tàvec, tràfec, vernís… 
Empar, Caterina, Esteve, Llàtzer

Exercicis ( al quadern)

1-Passa les paraules següents a plural:

noia                     música          rentadora          bonica         matança
corretja        taca            descalça            aigua           finestra
manta           monja        amenaça           taronja         persona
biga             ambigua      rosa                  raça             roca
sobre           esponja        cuca                 arruga          metge
barca           plaça            llengua            amiga           pasqua     

2-Passa a plural les oracions següents:   

una taronja amarga

una amiga turca

mitja peça

una esponja blanca

platja grega

una corretja blanca

una piga negra

una raça única

una roca fosca   

3-Completa amb a /e i busca una paraula de la mateixa família on la a/e sigui tònica:

tendresa ve de: tendre                   r…glament ve de:                         
b…stiesa ve de:                              r…jolí ve de:                         
or…llut ve de:                                flot…dor ve de:                      
d..ntista ve de:                               t…rreny ve de:                      
r…ixat ve de:                                  p…net ve de:
m…neta ve de:                             p…sar ve de:
cav…lleria ve de:                          v…rdós ve de:       
v…ntada ve de:                             c..ntena ve de:    
p…ixateria ve de:                           n…var ve de:
c…sal ve de:                                   tel…fonar ve de: