1.ca.02. La vocal neutra. Ortografia de la A i la E

La vocal neutra de vegades es representa amb una A o amb una E. Com podem saber amb quina grafia l’hem d’escriure? Si miram aquests esquemes i treballam els exercicis de més avall, aprendrem a escriure-la correctament.

La vocal neutra a final de paraula

Tipus de paraula	Exemples	Excepcions
Noms masculins   -e	arbre, llibre, home, pediatre…	Masculins acabats en: — ma: problema, tema, idioma… — ta: profeta, paleta… — ista: analista, taxista… — arca: monarca, patriarca… — cida: pesticida, homicida… Altres: —dia, goril·la, mapa, titella…
Noms femenins        -a	dona, poma, taula, pediatra…	Femenins acabats en: —aire: boletaire… —ble: noble, amable… Altres: —febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide…
Noms en plural          -es	homes, dones, llibres, pomes, places, platges…
Verbs (últim so)          -a	pensa, donava, tenia…	Infinitius acabats en: —re: riure, moure… Altres: —corre, vine, obre, omple
Verbs (penúltim so)   -e	penses, donaves, teníem…

Vocal neutra enmig de paraula

Per saber com hem d’escriure una vocal neutra que es troba al començament o a l’interior d’una paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica.

pensàvem –> pensa	teulada –> teula
parlaves –> parla	panet –> pa

Remarques de la vocal neutra enmig de paraula

– Verbs:
Els verbs néixer, jeure, treure i els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.

            tòniques: jec, neix, tret, treia, jeuen, neixen…          amb e (o amb a)

            àtones: jaiem, naixeu, traient, naixia, jagut…            amb a

– Noms:
Hi ha moltes paraules que tenen el so de vocal neutra enmig de paraula i que no tenen cap síl·laba tònica en altres paraules de la mateixa família per poder determinar si s’escriuen amb a o e. En la majoria de casos aquestes paraules coincideixen amb el castellà i altres llengües romàniques.

Hi ha però una sèrie de divergències amb el castellà:

S’escriuen amb a en català:
ambaixada, asassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, rancor, sanefa, davant,  latrina, maragda, sarbatana, Sardenya, ramat…   

S’escriuen amb e en català:
albercoc, ànec, assemblea, cànem, efeminat, emparar, enyorar, espàrrec, estella, gelea, meravella, monestir, orgue, punxegut, ràfega, rave, resplendir, sergent, setí, tàvec, tràfec, vernís…
Empar, Caterina, Esteve, Llàtzer