La primera lletra dels noms propis s’escriu amb majúscula: Ramon Llull, Amèrica, Puig Major.
No s’escriuen amb majúscula els dies de la setmana, els mesos de l’any i els punts cardinals: el 24 de desembre, el sol es pon per l’oest. En canvi, escriurem els punts cardinals amb majúscula si formen part d’un topònim: l’Oest americà, Àfrica del Sud, l’Europa de l’Est.
Classificació
Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:
- Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa …)
- Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser (Joan, Maria, Ebre, Montseny, l’Índia, Sol, Tintín…)
- Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau, Laia…)
- Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia…)
Segons el significat por ser:
- Concret: s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)
- Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament (amor, idea…)
- Individual: designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)
- Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat …)
- Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
- Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…)
Segons la seva formació pot ser:
- Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)
- Compost:format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, bocabadat…)
Gènere i nombre dels substantius:
Els substantius poden estar en singular i plural i alguns substantius poden variar en el gènere, és a dir poden ser femenins o masculins.
4. Noms de persones i animals
Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.
| Nom | Significat | Arrel
(part fixa) |
Terminacions (part variable) |
Gènere i nombre |
| gat | un gat de sexe masculí | gat- | – | masculí singular |
| gata | un gat de sexe femení | gat- | -a | femení singular |
| gats | més d’un gat de sexe masculí | gat- | -s | masculí plural |
| gates | més d’un gat de sexe femení | gat- | -es | femení plural |
Alguns noms, en canviar de gènere, experimenten petites variacions en l’arrel (1, 2), substitucions de vocals (3), addicions d’altres marques de gènere (4) o adopten paraules diferents (5). Ara bé, hi ha alguns noms que són invariables pel que fa al gènere (6).
| 1. Variació de consonants | ||||
| p / b | llop | lloba | llops | llobes |
| t / d | nebot | neboda | nebots | nebodes |
| c / g | amic | amiga | amics | amigues |
| u / v | esclau | esclava | esclaus | esclaves |
| 2. Addició de -n- | ||||
| à / n | germà | germana | germans | germanes |
| í / n | cosí | cosina | cosins | cosines |
| ó / n | lleó | lleona | lleons | lleones |
| 3. Substitució de vocals | ||||
| e / a | mestre | mestra | mestres | mestres |
| o / a | pallasso | pallassa | pallassos | pallasses |
| monjo | monja | monjos | monges | |
| 4. Addició de marques especials | ||||
| e / essa | alcalde | alcaldessa | alcaldes | alcaldesses |
| comte | comtessa | comtes | comtesses | |
| ina | gall | gallina | galls | gallines |
| heroi | heroïna | herois | heroïnes | |
| ot / a | bruixot | bruixa | bruixots | bruixes |
| ninot | nina | ninots | nines | |
| tor / triu | actor | actriu | actors | actrius |
| leg / loga | psicòleg | psicòloga | psicòlegs | psicòlogues |
| geòleg | geòloga | geòlegs | geòlogues | |
| 5. Paraules diferents | |||
| Persones | Animals | ||
| Masculí | Femení | Masculí | Femení |
| l’amo | la mestressa/ la madona |
l’ase (o ruc) | la somera |
| el gendre | la nora (o jove) | el boc | la cabra |
| l’home | la dona | el cavall | l’euga/ l’egua |
| el marit | la muller | el marrà/ el xot |
l’ovella |
| l’oncle | la tia | el porc | la truja |
| el padrastre | la madrastra | el bou (o toro) | la vaca |
| 6. Gènere invariable | |
| el cantant | la cantant |
| el captaire | la captaire |
| un escombriaire | una escombriaire |
| un espia | una espia |
| un artista | una artista |
| el pianista | la pianista |
| un vianant | una vianant |
| el conserge | la conserge |
| el gerent | la gerent |
En els noms d’animals que tenen una sola forma per designar els dos sexes de l’espècie, la distinció es fa amb l’aposició de les paraules mascle o femella: una gasela mascle / una gasela femella.
Noms de coses
Els noms de coses tenen un sol gènere, cosa que depèn de la tradició. Així doncs, considerem que el sol és un nom masculí i que, en canvi, la lluna és un nom femení perquè des d’antic ho diem així. Com pots veure, podem reconèixer fàcilment el gènere d’aquests noms gràcies a l’article que els precedeix.
| Noms masculins | Noms femenins | ||
| Cal utilitzar-los amb els articles el o un | Cal utilitzar-los amb els articles la o una | ||
| un avantatge els afores el compte el costum el deute |
el dubte el front el lleixiu el pendent el senyal |
una allau una anàlisi la dent la calor una olor |
la xocolata la suor la resplendor la resta les postres |
En els noms d’animals que tenen una sola forma per designar els dos sexes de l’espècie, la distinció es fa amb l’aposició de les paraules mascle o femella: una gasela mascle / una gasela femella.
Substantius que canvien de significat segons el gènere:
el canal (via d’aigua) la canal (conducte, canonada)
un editorial (article) una editorial (empresa editora)
el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final)
el llum (aparell que il·lumina) la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits)
el clau (de clavar) la clau (d’obrir i tancar)
el còlera (malaltia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes)
NOMBRE
Regla general: El plural es forma afegint una -s al singular: arbre -> arbres
• Els substantius acabats en -a, -e àtones formen el plural amb -es.dia -> dies
• Els noms acabats en vocal tònica afegeixen una -n abans del sufix plural:
pi -> pins
• Noms masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os:
pis -> pisos
• Noms acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural, en -s o -os:
bosc -> boscs/boscos
2 substantius invariables:
•Hi ha mots que s’escriuen igual en singular que en plural.
llapis – llapis, dilluns- dilluns…
Hem obert el calaix dels substantius i hem estudiat què són, com són i com els utilitzam. Per tal de repassar tot el que hem treballat aquests dies a classe, feis aquests exercicis:
1. Escriu una definició de substantiu:
2. Escriu tres exemples per a cada un dels tipus de substantiu:
comú:
propi:
concret:
abstracte:
individual:
col·lectiu:
comptable:
incomptable:
3. Subratlla els substantius del fragment següent:
Tenia la taula de treball a la finestra que donava al carrer: El meu camp visual era limitat per la casa d’enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l’ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. Una tarda vaig veure baixar llits, cadires, taules, un piano. Els veïns d’enfront devien canviar de casa. Jo mirava distret com aquells mobles es gronxaven en el buit a l’extrem d’una corda. Els crits dels homes que els carregaven a la conductora i els primers símptomes d’una primavera precoç m’emperesien l’esperit i m’impregnaven d’aquella melangia arrossegadissa que a dinou anys provoquen les coses.
On the track D 